Direcció General d'Ordenació del Joc

1. La concreció de l’àmbit territorial en què s’ha de desenvolupar l’activitat de joc és fonamental amb l’objecte de determinar la normativa aplicable a l’activitat esmentada, que pot ser d’àmbit estatal o autonòmic.
    
2. L’activitat és d’àmbit estatal quan es desenvolupa a tot el territori de l’Estat o quan, tot i desenvolupar-se al territori de diverses comunitats autònomes, no es pugui determinar la part o la proporció de l’activitat esmentada imputable a cadascuna de les comunitats autònomes que les efectua (per totes, vid. STC 35/2012). En aquests supòsits la normativa aplicable és l’estatal.
    
3. L’activitat és d’àmbit autonòmic quan es desenvolupa dins dels límits territorials d’una sola comunitat autònoma o quan, superats els límits territorials d’aquesta comunitat, es pugui determinar quina part o proporció de l’activitat correspon a cadascuna de les comunitats en les quals es desenvolupa l’ activitat esmentada. En aquests supòsits la normativa aplicable és la de la comunitat o comunitats corresponents en cada cas.

Als efectes de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (d’ara endavant, LRJ), l’activitat de joc és aquella en la qual s’arrisquen quantitats de diners o objectes econòmicament avaluables en qualsevol forma sobre resultats futurs i incerts, dependents en alguna mesura de l’atzar, i que permetin la transferència entre els participants, amb independència que hi predomini el grau de destresa dels jugadors o siguin exclusivament o fonamentalment de sort, envit o atzar.

Per tant, perquè una activitat quedi sota l’àmbit d’aplicació de la LRJ, ha de reunir de manera concurrent els tres elements següents:

1. PAGAMENT per participar. La participació s’ha de fer a títol onerós.

Per fer-ho, s’exclouen del concepte d’activitat de joc d’atzar totes aquelles activitats que, tot i reunint els altres dos elements de l’activitat de joc, es duguin a terme a títol gratuït.

2. ATZAR en la determinació del resultat.

El resultat sobre el qual s’arrisquen les quantitats de diners o els objectes avaluables econòmicament ha de ser futur i incert i dependre en alguna mesura de l’atzar. Les regles de cada un dels jocs o activitats d’atzar han d’especificar en quin moment se sotmet a l’atzar la determinació del resultat.

Aquelles activitats en les quals l’atzar no s’articuli com a determinant en alguna mesura del resultat no es consideren activitats de joc (per exemple: la concessió d’un premi a través de la valoració d’un jurat nomenat ad hoc i amb caràcter previ a l’activitat).

3. PREMI transferit al participant guanyador.

La conseqüència de resultar guanyador en una activitat de joc és la transferència o la incorporació al patrimoni del participant guanyador dels diners o objecte avaluable econòmicament.  Els premis poden ser en metàl·lic o en espècie depenent de la modalitat de joc. Si no hi ha premi, no hi ha activitat de joc d’atzar.

El contrato de juego

Las orientaciones para la redacción y contenidos de los contratos de juego

La atención al participante y las reclamaciones en el juego online

Consideracions generals

1. Els interessats a desenvolupar activitats de joc no ocasional han d’obtenir, amb caràcter previ al desenvolupament de qualsevol tipus de joc, una llicència general per cada modalitat de joc que pretengui comercialitzar.

2. Així mateix, l’explotació de cada un dels tipus de joc inclosos en l’àmbit de cada llicència general requereix l’atorgament d’una llicència singular d’explotació.

Requisits i costos d’obtenció de llicències generals

3. L’obtenció de qualsevol llicència general s’efectua dins d’un procediment d’atorgament de llicències generals establert mitjançant una ordre ministerial. Així, el plec actual de bases de la convocatòria es va aprovar per l’Ordre HFP/1227/2017, de 5 de desembre, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat del dia 16 de desembre de 2017.

4. En aquest plec s’especifiquen els requisits que han de complir els sol·licitants de llicències pel que fa a personalitat, capital social, objecte social, etcètera.

5. Els sol·licitants de llicències han de ser societats anònimes d’Espanya o equivalents d’un país de l’Espai Econòmic Europeu, amb un capital social mínim de seixanta mil euros i amb objecte social únic l’organització, la comercialització i l’explotació de jocs.

6. També s’especifica la documentació que cal que presentin els interessats juntament amb les sol·licituds de llicències generals, així com el contingut del pla operatiu que cal que presentin els sol·licitants i el contingut del projecte tècnic de l’operador sol·licitador.

7. Els sistemes tècnics dels sol·licitants s’han d’adaptar a les previsions que conté el Reial decret 1613/2011, de 14 de novembre, pel qual es desplega la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, pel que fa als requisits tècnics de les activitats de joc, i en la normativa de desenvolupament, en especial en la Resolució de 6 d’octubre de 2014, de la Direcció General d’Ordenació del Joc, per la qual s’aprova la disposició per la qual es desenvolupen les especificacions tècniques de joc, traçabilitat i seguretat que han de complir els sistemes tècnics de joc de caràcter no reservat objecte de llicències atorgades a l’empara de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc.

8. La presentació de la sol·licitud de llicència general i de la documentació adjunta s’ha de fer per mitjans electrònics a través del procediment previst a la seu electrònica de la Direcció General d’Ordenació del Joc. El termini de presentació de sol·licituds, d’acord amb el que disposa el plec de bases, expira el proper 17 de desembre de 2018, a les 13.00 hores.

Una vegada que es tanqui el termini de presentació de sol·licituds, ja no és possible presentar una sol·licitud d’obtenció de llicència general fins que no es publiqui una nova convocatòria.

9. Els operadors interessats han de presentar, en el moment de presentació de la sol·licitud, el document que acrediti la constitució de la garantia vinculada a cada llicència general que se sol·liciti. L’import de les garanties que cal presentar és de dos milions d’euros per a la presentació d’una sol·licitud de llicència general, tret que sigui per al cas de llicència general de concursos, que és de cinc-cents mil euros.

10. Quant a les taxes per la gestió administrativa del joc que cal satisfer per la presentació de la sol·licitud de llicència general, aquestes són les següents:

• Taxa per la inscripció al Registre de Concurrents: dos mil cinc-cents euros per la sol·licitud de llicència general.
• Taxa per la sol·licitud de llicència: deu mil euros per la sol·licitud de llicència general.
• Taxa per l’emissió de dictàmens tècnics: trenta-vuit mil euros pel total de llicències generals que es presentin.
• Taxa per la inscripció al Registre de Llicències: dos mil cinc-cents euros per la sol·licitud de llicència general que finalment s’atorgui.

11. El termini per a la resolució de les sol·licituds presentades és de sis mesos comptats a partir de l’endemà a la presentació. El silenci administratiu té efectes estimatoris.

12. En el termini de quatre mesos comptats a partir de la data d’atorgament de la llicència general, els operadors han de presentar l’informe de certificació definitiva dels sistemes tècnics de l’operador, en la forma i condicions que estableix el Reial decret 1613/2011, de 14 de novembre, i en la Resolució de 6 d’octubre de 2014, de la Direcció General d’Ordenació del Joc, per la qual s’aprova la disposició que estableix el model i el contingut de l’informe de certificació definitiva dels sistemes tècnics dels operadors de joc i es desenvolupa el procediment de gestió de canvis.

Més informació a Llicències de joc

Consideracions generals

1. Els interessats a desenvolupar activitats de joc no ocasional han d’obtenir, amb caràcter previ al desenvolupament de qualsevol tipus de joc, una llicència general per cada modalitat de joc que pretengui comercialitzar.

2. Així mateix, l’explotació de cada un dels tipus de joc inclosos en l’àmbit de cada llicència general requereix l’atorgament d’una llicència singular d’explotació.

Requisits i costos d’obtenció de llicències singulars

3. L’Ordre HFP/1227/2017, de 5 de desembre, preveu la possibilitat que els interessats en la presentació de sol·licituds de llicències generals puguin sol·licitar de manera simultània llicències singulars corresponents a tipus de jocs vinculats a aquestes llicències singulars. L’atorgament eventual d’aquestes llicències singulars està supeditat a l’atorgament de la llicència general a què es trobin vinculades.

4. En cas que no es presentin les sol·licituds de llicències singulars de manera simultània a la de llicències generals, no és possible presentar-les fins que no s’hagi resolt l’atorgament d’aquestes últimes.

5. El procediment per sol·licitar llicències singulars es regula en la Resolució d’1 de desembre de 2017, de la Direcció General d’Ordenació del Joc, que estableix el procediment de sol·licitud i atorgament de les llicències singulars per al desenvolupament i l’explotació dels diferents tipus d’activitats de joc.

6. No cal constituir garanties addicionals corresponents a les llicències singulars en el moment de presentar les sol·licituds.

7. Quant a les taxes per la gestió administrativa del joc que cal satisfer per la presentació de sol·licituds de llicències singulars, aquestes són les següents:

• Taxa per la sol·licitud de llicència: deu mil euros per la sol·licitud de llicència singular.
• Taxa per la inscripció al Registre de Llicències: dos mil cinc-cents euros per la sol·licitud de llicència singular que finalment s’atorgui.

8. El termini per a la resolució de les sol·licituds presentades és de sis mesos comptats a partir de l’endemà a la presentació. El silenci administratiu té efectes estimatoris.

9. En el termini de quatre mesos comptats a partir de la data d’atorgament de la llicència singular, els operadors han de presentar l’informe de certificació definitiva dels sistemes tècnics de l’operador, en la forma i les condicions que estableix l Reial decret 1613/2011, de 14 de novembre, i en la Resolució de 6 d’octubre de 2014, de la Direcció General d’Ordenació del Joc, per la qual s’aprova la disposició que estableix el model i contingut de l’informe de certificació definitiva dels sistemes tècnics dels operadors de joc i es desenvolupa el procediment de gestió de canvis.

Més informació a Llicències de joc

Concepte de rifa

1. S’entén per rifa aquella modalitat de joc que consisteix en l’adjudicació d’un o diversos premis mitjançant la celebració d’un sorteig o selecció per atzar entre els adquirents de bitllets, paperetes o altre documents o suports de participació de caràcter material, informàtic, telemàtic o interactiu, en una data determinada, i sempre que per participar-hi calgui fer una aportació econòmica.

2. L’objecte de la rifa pot ser un bé moble, immoble, semovent o drets lligats a aquests, sempre que no siguin premis dineraris.

Concepte de rifa de caràcter permanent o no ocasional

3. S’entén per rifa de caràcter permanent o no ocasional aquella que se celebra periòdicament o permanentment, o que forma part de l’activitat ordinària d’un operador de joc, sempre que la seva periodicitat sigui inferior a l’anual.

Puc desenvolupar una activitat de rifa de caràcter permanent o no ocasional?

4. El desenvolupament de rifes de caràcter no ocasional o permanent, com el de qualsevol altra activitat de joc, requerirà l’obtenció prèvia de les llicencies general i singular corresponents, d’acord amb el que estableix la Llei de regulació del joc i la seva normativa de desenvolupament.

5. No obstant això, en el moment actual no s’ha dut a terme el desenvolupament normatiu de la modalitat de rifes permanents, per la qual cosa no resulta possible l’organització i la comercialització de rifes no ocasionals.

6. Per tant, d’acord amb la normativa vigent en el moment actual, l’activitat de realització de rifes de caràcter no ocasional o permanent té la condició de prohibida.

Més informació a Rifes, joc ocasional i combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries

Concepte de rifa

1. S’entén per rifa aquella modalitat de joc que consisteix en l’adjudicació d’un o diversos premis mitjançant la celebració d’un sorteig o selecció per atzar entre els adquirents de bitllets, paperetes o altre documents o suports de participació de caràcter material, informàtic, telemàtic o interactiu, en una data determinada, i sempre que per participar-hi calgui fer una aportació econòmica.

2. L’objecte de la rifa pot ser un bé moble, immoble, semovent o drets lligats a aquests, sempre que no siguin premis dineraris.

Rifa de caràcter ocasional o esporàdic

3. Rifa ocasional o esporàdica és aquella que no se celebra periòdicament o permanentment o, si existeix periodicitat, aquesta és, com a mínim, anual, i es donen les circumstàncies següents:

• En tenir periodicitat com a mínim anual una mateixa persona o entitat com a màxim només pot fer una rifa ocasional a l’any.
• La realització de rifes no forma part de l’activitat habitual de la persona o entitat que les organitza.

4. Per tant, una rifa ocasional és aquella que es fa de manera no periòdica o com a màxim una vegada a l’any sempre que no formi part de l’activitat ordinària de l’entitat o persona que les organitza.

Procediment per presentar la sol·licitud d’autorització

5. El desenvolupament de rifes de caràcter ocasional requereix l’obtenció prèvia de l’autorització corresponent.

6. Està prohibida la participació en activitats de joc als menors d’edat, tant en la compra com en la comercialització dels suports de participació. La participació dels menors en alguna de les fases de la rifa pot constituir una vulneració de la normativa en matèria de joc que pot implicar la sanció administrativa corresponent.

7. Les sol·licituds d’autorització de rifes les poden presentar persones físiques o jurídiques l’activitat habitual de les quals no consisteixi en la realització d’activitats de joc.

8. Les sol·licituds s’han de presentar a través de la seu electrònica de la Direcció General, mitjançant el tràmit denominat Sol·licitud d’Autorització de Joc Ocasional (Rifes). En el cas de sol·licituds presentades per persones físiques, es pot optar per la comunicació amb l’Administració de forma no electrònica, mitjançant la presentació de les sol·licituds i de la documentació adjunta al registre de la Direcció General d’Ordenació del Joc, c. Atocha, 3, 28012, Madrid, de forma presencial o per correu postal.

9. A la sol·licitud han de constar les dades relatives a la persona, societat, entitat o associació que sol·licita la rifa, la seva adreça a efectes de notificació i una sol·licitud per fer activitats de publicitat, promoció o patrocini.

10. A les sol·licituds s’ha d’aportar documentació acreditativa dels extrems següents:

• Documentació acreditativa de la personalitat del sol·licitant o de la seva capacitat de representació quan la rifa se sol·liciti en nom d’entitats, empreses o associacions.
• Documentació que justifiqui que qui sol·licita la rifa es troba al corrent de les obligacions fiscals i de la Seguretat Social.
• Documentació justificativa de la propietat i la disponibilitat del premi o premis oferts.
• Bases de la rifa, en les quals han de constar, entre d’altres, la descripció amb el detall necessari del premi ofert, la seva valoració, la forma de venda i el preu dels suports de participació, i també la data i forma del sorteig.
• Model del suport de participació.

11. Els documents concrets que s’han de presentar es troben indicats al web de la Direcció General d’Ordenació del Joc.

Règim fiscal

12. La presentació de sol·licituds d’autorització de rifes ocasionals està gravada amb una taxa per la gestió administrativa del joc de 100 euros.

13. Les persones, físiques o jurídiques, que facin rifes estan subjectes al pagament de l’impost sobre activitats de joc, al qual correspon un tipus de gravamen del 20 % dels ingressos nets obtinguts derivats de la seva organització o celebració. Aquest tipus pot ser del 5 % en el cas de rifes declarades benèfiques o d’interès públic.

14. Una rifa pot ser declarada d’interès públic quan qui la sol·liciti sigui una entitat inscrita i declarada d’utilitat pública al Registre Nacional d’Associacions del Ministeri de l’Interior o en un dels registres similars de les comunitats autònomes. Igualment, s’ha de valorar la declaració d’una rifa com a rifa benèfica o d’interès públic quan qui la sol·liciti sigui una entitat sense ànim de lucre i la destinació prevista per als fons ha de ser una de les activitats previstes per a les entitats sense ànim de lucre en la Llei d’incentius fiscals al mecenatge.

15. Així mateix, la persona física o jurídica que desenvolupi i comercialitzi la rifa està obligada al compliment de les obligacions sorgides en matèria de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en concret, en relació amb l’obligació de practicar la retenció corresponent al guanyador del premi. En el moment actual aquesta retenció ascendeix al 19 % del valor de mercat del premi ofert en la rifa.

16. De la mateixa manera, la persona física o jurídica que organitzi i desenvolupi la rifa ha de complir les seves obligacions fiscals pròpies com a conseqüència de la possible pèrdua o guany patrimonial originat per la mateixa rifa.

17. La gestió, recaptació, liquidació i inspecció de l’impost corresponen a l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Més informació a Rifes, joc ocasional i combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries

1.  L’activitat d’afiliació s’entén com l’activitat de promoció o captació de potencials clients per a un operador de joc.
    
2. Les empreses que facin exclusivament activitats d’afiliació, sempre que no facin el registre de clients ni mantinguin un contracte o compte de joc amb els mateixos, no han d’obtenir títol habilitant.
    
3. Els afiliats han de constatar que qui sol·liciti la inserció dels anuncis o reclams publicitaris disposa del corresponent títol habilitant expedit per l’autoritat encarregada de la regulació del joc i que aquest l’autoritza per efectuar la publicitat sol·licitada, i s’ha d’abstenir de la seva pràctica si aquest manqués. A efectes d’obtenir la informació relativa a operadors i títols habilitants obtinguts, es pot anar al web de l’autoritat encarregada de la regulació del joc, que manté l’esmentada informació actualitzada.
    
4. Finalment, és important ressenyar que els operadors de joc són responsables per la infracció de la normativa i dels requisits exigibles a l’activitat publicitària i promocional del joc, que siguin comeses per les empreses que desenvolupin l’activitat d’afiliació, quan l’activitat publicitària i promocional del joc es faci per compte o encàrrec d’aquells.

Definició i característiques principals

1. Una combinació aleatòria amb finalitats publicitàries o promocionals (d’ara endavant CAFPP) és un tipus de sorteig que compleix cada un dels requisits següents:

a) Té per finalitat promocionar o publicitar un producte o servei de qualsevol tipus.

b) El participant només ha de consumir el producte o el servei que es publicita o es promociona. És a dir, no existeix cap altre tipus de sobrepreu o tarifació específica més enllà del que deriva del consum del producte publicitat o promocionat.

c) El sorteig en qüestió és aleatori.

d) De resultes del sorteig, el participant pot obtenir un premi, en metàl·lic, en espècie o servei.

2. Per efectuar una CAFPP no cal obtenir cap llicència o autorització, ni fer cap comunicació prèvia a la Direcció General d’Ordenació del Joc.

3. En cas que el sorteig que es vulgui efectuar no compleixi tots els requisits previstos en l’apartat 1, ens podríem trobar, o bé davant d’una activitat purament mercantil o civil, o bé davant d’una activitat de joc regulada en la Llei 13/2011, que podria necessitar d’una autorització específica de la Direcció General d’Ordenació del Joc.

4. En tot cas, la realització d’una CAFPP queda sotmesa, a més, a les normes generals del dret mercantil i civil que els puguin resultar d’aplicació, sens perjudici del tractament fiscal específic que s’explica a continuació.

Consideracions específiques sobre determinades CAFPP

5.  Quan tots els participants en el sorteig obtinguin un premi i, a més, aquest sigui idèntic per a tots ells, no existeix l’aleatorietat exigida a les CAFPP.  En aquest mateix cas, tampoc no hi hauria activitat de joc sotmesa a autorització i supervisió de la DGOJ, en no existir atzar.

6. Quan sigui un jurat el que, amb caràcter previ a l’activitat, adjudiqui el premi, sense que existeixi cap factor de sort o atzar previ, complementari o posterior a la decisió o dictamen del jurat, no existeix l’aleatorietat exigida a les CAFPP.

Tractament fiscal

7. Les persones, físiques o jurídiques, que facin CAFPP estan subjectes al pagament de l’impost sobre activitats de joc, en les condicions i amb el tipus de gravamen que estableix la Llei 13/2011.
El tipus de gravamen és el 10 % de l’import total del valor de mercat dels premis oferts o avantatges concedits als participants.

La gestió, recaptació, liquidació i inspecció de l’impost corresponent a les combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries o promocionals correspon a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

Per a les sol·licituds de liquidació administrativa de l’impost, els organitzadors d’una CAFPP s’han d’adreçar a qualsevol de les delegacions o administracions de l’AEAT.

La documentació requerida per formalitzar la liquidació de l’impost d’activitats del joc és la que fixi l’AEAT. En tot cas, cal, almenys, la identificació de la persona física o jurídica que resulti subjecte passiu de l’impost a títol de contribuent, un exemplar de les bases de la CAFPP i la justificació de la determinació del valor de mercat dels premis oferts o avantatges concedits.

Una vegada notificada la liquidació administrativa practicada, el pagament s’ha de fer en la forma i els terminis fixats per l’AEAT.

8. Els guanyadors d’un premi provinent de la participació en una CAFPP han de declarar la circumstància esmentada en la seva declaració de l’IRPF.

Els premis derivats d’una CAFPP constitueixen un increment patrimonial segons el que estableix la normativa vigent de l’IRPF.

Com a conseqüència de l’anterior, els organitzadors de CAFPP estan obligats a la constitució de les retencions corresponents als guanyadors quan els premis que els hagin correspost individualment superin el valor de 300 €.

Més informació a Rifes, joc ocasional i combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries

L'article 66 de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2022 actualitza els tipus de quantia fixa de les taxes de la hisenda estatal, amb caràcter general, aplicant el coeficient de l'1,01 al import exigible durant l'any 2021 tenint en compte el que disposa l'article 74 de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021.

Els imports exigibles en 2022 de la taxa són els següents:

------------------------------------

En relació amb la liquidació de la taxa per la gestió administrativa del joc, prevista en l'article 49 de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc i en el marc de l'establert en l'Ordre HAP/1995/2014, de 29 d'octubre, per la qual s'aprova el plec de bases que regiran la convocatòria de llicències generals per al desenvolupament i explotació d'activitats de joc de la Llei 13/2011 s'aplicaran els següents criteris:

A) En el cas d'un operador que en l'actualitat no té cap llicència general, i sol·licita una llicència general i X llicències singulars, ha de liquidar els fets imposables dels apartats b, c i d de l'art. 49.2 de la Llei 13/2011 pels següents imports (al moment de la sol·licitud):

a. Emissió de dictàmens tècnics d'avaluació Nombre de dictàmens: 1 Quota: 38.000 IMPORT INGRESSAR: 38.000

b. Inscripció en el Registre General de Llicències Nombre de llicències (generals) sol·licitades: 1 Quota: 2.500 IMPORT A INGRESSAR: 2.500

c. Sol·licitud de llicències o autoritzacions Nombre de llicències sol·licitades: 1+X Quota: 10.000 IMPORT A INGRESSAR: (1+X) 10.000

B) Operador que en l'actualitat no té cap llicència general, i sol·licita dues llicències generals i X llicències singulars, ha de liquidar els fets imposables dels apartats b, c i d de l'art. 49.2 de la Llei 13/2011 pels següents imports (al moment de la sol·licitud):

a. Emissió de dictàmens tècnics d'avaluació Nombre de dictàmens: 1 Quota: 38.000 IMPORT INGRESSAR: 38.000

b. Inscripció en el Registre General de Llicències Nombre de llicències (generals) sol·licitades: 2 Quota: 2.500 IMPORT A INGRESSAR: 5.000

c. Sol·licitud de llicències o autoritzacions Nombre de llicències sol·licitades: 2+X Quota: 10.000 IMPORT A INGRESSAR: (2+X) 10.000

C) Operador que ja compta amb una llicència general, i sol·licita ara una llicència general diferent a la qual ja posseeix i X llicències singulars, ha de liquidar els fets imposables dels apartats b, c i d de l'art. 49.2 de la Llei 13/2011 pels següents imports (al moment de la sol·licitud):

a. Emissió de dictàmens tècnics d'avaluació Nombre de dictàmens: 1 Quota: 38.000 IMPORT INGRESSAR: 38.000

b. Inscripció en el Registre General de Llicències Nombre de llicències (generals) sol·licitades: 1 Quota: 2.500 IMPORT A INGRESSAR: 2.500

c. Sol·licitud de llicències o autoritzacions Nombre de llicències sol·licitades: 1+X Quota: 10.000 IMPORT A INGRESSAR: (1+X) 10.000

D) Operador que ja compta amb una llicència general i sol·licita X llicències singulars vinculades a la llicència que ja posseeix, ha de liquidar el fet imposable de l'apartat d de l'art. 49.2 de la Llei 13/2011 pels següents imports (al moment de la sol·licitud):

a. Sol·licitud de llicències o autoritzacions Nombre de llicències sol·licitades: X Quota: 10.000 IMPORT A INGRESSAR: 10.000 X

Amb independència de les liquidacions anteriors, que han d'efectuar-se amb la sol·licitud de les corresponents llicències, al moment de notificar-se la Resolució de concessió de llicència provisional, es requerirà a l'operador de joc corresponent, perquè efectuï l'ingrés de la taxa de l'apartat c) de l'art. 49.2 en concepte d'inscripció en el Registre General de Llicències, per cadascuna de les llicències generals o singulars concedides, per un import de 2.500 euros cadascuna d'elles.

En relació amb el moment de la meritació del fet imposable previst en l'apartat b) de l'article 49.2. de la Llei 13/2011, aquest es produeix amb la sol·licitud de llicències generals en cada procediment de convocatòria de llicències generals per al desenvolupament i explotació d'activitats de joc de la Llei 13/2011, i amb independència del nombre de llicències generals que se sol·licitin, de manera que:

- Si un operador ja compta amb una llicència general atorgada en el procediment de 2012, ha d'abonar la taxa relativa a l'emissió de dictàmens tècnics d'avaluació si sol·licita ara una nova llicència general.

- Si sol·licita únicament una llicència singular, no ha d'abonar la taxa relativa a l'emissió de dictàmens tècnics d'avaluació, sinó únicament la taxa per l'apartat d) de l'art. 49.2 de la Llei 13/2011 en concepte de sol·licitud de llicències o autoritzacions.

Finalment, les quanties referides més amunt podran ser modificades a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada any, d'acord amb l'article 49.6 de la Llei 13/2011.

El 22 de juliol es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la Resolució d’11 de juliol de 2019, de la Direcció General d’Ordenació del Joc, per la qual es prohibeix oferir apostes sobre esdeveniments que siguin protagonitzats exclusivament o majoritàriament per menors d’edat.

En aquesta Resolució es determinen dues regles específiques i diferenciades entre si: una per a competicions adreçades exclusivament a persones amb 18 anys o menys i una altra per a tots els esdeveniments oferts per un operador.

Tal com s’encarreguen d’especificar les ordres ministerials que regulen les modalitats d’apostes regulades, s’entén per esdeveniment, esportiu o d’una altra mena, aquell prèviament determinat per l’operador en el seu programa i que es desenvolupa en el marc d’una competició esportiva o d’un altre tipus o al marge d’aquesta. Aquesta Resolució afecta, per tant, les apostes sobre competicions o esdeveniments, però no les apostes sobre fets o circumstàncies que formen part o es desenvolupen en el marc d’aquells, que es podran oferir sempre que l’esdeveniment o la competició en què s’emmarquin estigui permès.

Tot seguit s’explicita la manera en què aquestes dues regles (competició i esdeveniment) han de ser aplicades per aquells operadors que estiguin comercialitzant alguna de les modalitats d’apostes permeses per la legislació vigent.

• Competicions adreçades exclusivament a persones amb 18 anys o menys:

En aquest cas, es prohibeix oferir apostes sobre tots els esdeveniments d’aquesta competició, perquè hi ha un risc especialment significatiu que la gran majoria dels esdeveniments oferts acabin essent protagonitzats per menors d’edat.

• Esdeveniments protagonitzats exclusivament o majoritàriament per participants menors d’edat.

Aquesta regla s’ha d’aplicar a tots i cadascun dels esdeveniments oferts per un operador en el seu programa d’apostes, aplicant-hi les regles interpretatives següents:

• Els participants en un esdeveniment són tots aquells jugadors o competidors que en poden arribar a formar part. A efectes pràctics, en les competicions per equips aquest concepte inclou tots els convocats a l’esdeveniment en qüestió, és a dir, els titulars i els suplents de cadascun dels equips involucrats en l’esdeveniment En les competicions individuals la precisió realitzada no resultaria d’aplicació en la mesura en què en aquesta mena de competicions no hi ha, en principi, suplents convocats o classificats per a les diferents rondes o esdeveniments que la conformen.
• Un esdeveniment és protagonitzat majoritàriament per menors d’edat quan tenen menys de 18 anys, almenys, la meitat més un de tots els participants en aquest esdeveniment, és a dir, quan més del 50 % del total de jugadors convocats a l’esdeveniment són menors de 18 anys.

A continuació s’ofereixen alguns exemples pràctics d’aplicació d’aquesta prohibició:

• Tennis: un partit de tennis individual no serà protagonitzat per menors d’edat quan en aquest partit només un dels contendents tingui menys de 18 anys. Un partit de dobles en tennis no serà protagonitzat per menors d’edat quan en aquest esdeveniment només dos jugadors tinguin menys de 18 anys.
• Futbol: un partit serà protagonitzat per menors d’edat quan en la convocatòria d’aquest partit, d’un total de 44 jugadors convocats (22 per cada equip), almenys 23 tinguin menys de 18 anys.

En relació amb l'ús dels quatre logotips que la DGOJ posa a disposició pública, la normativa de joc no estableix expressament un criteri sobre la seva utilització. No obstant això, el significant d'aquests logos està vinculat al compliment de determinats objectius fixats per la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (LRJ) (com les polítiques de joc responsable i la protecció dels consumidors -art. 8.1-), o de certes obligacions vinculades a ells (les prohibicions subjectives d'accés al joc art. 6.2-; les reconegudes en el plec de bases -art. 10.1.a-, o la presentació d'un pla operatiu -art. 10.2). Aquests objectius i obligacions legals ens permeten traslladar alguns criteris per a l'ús dels logotips, i que van lligats a la diferent finalitat a la qual responen cadascun d'ells. Així:

Logotips sobre menors d'edat i l'autoprohibición.

Es corresponen amb prohibicions subjectives per participar en els jocs regulats en la Llei 13/2011 (als menors d'edat -art. 6.2.a LRJ-, i als comunament denominats “autoprohibidos” -art. 6.2.b LRJ-), i s'ha disposat la disponibilitat dels mateixos a través de la seva descàrrega atès que es considera recomanable la seva utilització pels operadors. Amb això es persegueix oferir símbols uniformes i inequívocs d'utilització general en el sector.

Logotip del segell Juego Seguro.

El segell de "Juego Seguro" és una marca creada per la DGOJ perquè sigui utilitzada únicament pels operadors de joc que tinguin llicència estatal atorgada per la DGOJ per desenvolupar activitats de joc, i que suposa una garantia que el joc està regulat, supervisat i controlat per aquesta Direcció general, i que assegura que el joc és just, que els operadors legals són fiables i que es compleixen tots els requisits de solvència, serietat i control que imposa la legislació de joc de l'Estat, en aquest cas la Llei 13/2011, de 27 de maig i el seu desenvolupament reglamentari. En aquest cas, aquest segell únicament podrà ser utilitzat pels operadors de joc amb llicència estatal, amb el que el seu ús encara que facultatiu és altament recomanable per a aquests operadors. D'altra banda, les empreses que no hagin obtingut títol habilitant (llicència o autorització) atorgat per l'Estat no podran utilitzar el segell "Juego Seguro" abans referit.

Logotip del portal web jugarbien.es.

La titularitat del domini en Internet http://www.jugarbien.es correspon a la DGOJ, i el seu contingut respon a l'objectiu de la DGOJ de proporcionar informació precisa i adequada sobre les activitats de joc, els principis de joc responsable, la protecció del consumidor i la prevenció o mitigació dels possibles efectes perjudicials que pugui produir el joc sobre les persones. Per això, s'entén que a l'efecte de les obligacions d'informació establertes en l'art. 8.1 LRJ (lletres a, b i c), l'ús d'aquest logotip i el seu enllaç és recomanable per als operadors, sense perjudici que puguin ampliar aquesta informació a través d'altres continguts que l'operador estimi oportú incloure.

Concepto de comunicaciones comerciales

Mensajes sobre protección de menores de edad o sobre juego responsable o seguro

Personas o personajes de relevancia o notoriedad pública

Actividades de promoción de los operadores de juego

Comunicaciones comerciales a través de medios presenciales

Comunicaciones comerciales en servicios de comunicación audiovisual

Páginas web o aplicaciones desde las que pueden ofrecerse comunicaciones comerciales

Motores de búsqueda

Servicios de intercambio de vídeos a través de plataforma

Redes sociales

La actividad de juego regulada por la Ley 13/2011, de 27 de mayo, de regulación del juego (en adelante, LRJ) es aquella en la que se arriesgan cantidades de dinero u objetos económicamente evaluables en cualquier forma sobre resultados futuros e inciertos, dependientes en alguna medida del azar, y que permitan su transferencia entre los participantes, con independencia de que predomine en ellos el grado de destreza de los jugadores o sean exclusiva o fundamentalmente de suerte, envite o azar. Los premios podrán ser en metálico o especie dependiendo de la modalidad de juego.

Por lo tanto, en términos generales, para que una actividad quede comprendida en el ámbito de aplicación de la LRJ, además de ser de ámbito estatal, debe reunir de manera concurrente los siguientes elementos: pago por participar, azar en la determinación del resultado y premio transferido al participante ganador.

Cuando una determinada actividad es susceptible de subsunción en el concepto de juego de la LRJ entonces resulta imperativo su sometimiento al marco regulatorio en ella previsto, lo que implica, entre otros aspectos que, salvo que esa actividad cuente con una reglamentación específica, está prohibida.

Esta definición legal, conocida y asimilada por todas aquellas entidades que desarrollan una actividad relacionada con los juegos de azar y las apuestas, es aplicable igualmente a las cajas botín, de tal modo que cuando el desarrollo operativo y comercial de un producto de esas características, desde su diseño estructural hasta su uso efectivo por el jugador o jugadora, se ajusta a la misma, entonces tendrá la consideración de juego de azar en los términos previstos en la LRJ y en sus disposiciones de desarrollo.

Sin perjuicio de lo anterior, y a la luz de las características singulares de esta clase de productos, la compra y activación de un mecanismo aleatorio de recompensa tiene la consideración de una actividad de juego de las comprendidas en el ámbito de aplicación de la LRJ, siempre y cuando sus características estructurales y funcionales se ajusten a los siguientes parámetros:

• Pago por participar en la activación del proceso aleatorio: la posibilidad de abrir una caja botín y adquirir su contenido debe realizarse en todo caso a título oneroso. En este sentido, se entiende que la compra de una caja botín debe realizarse de manera autónoma, es decir, desgajada, por ejemplo, de la compra del videojuego que sirve de base a la utilización de ese producto, o de los módulos DLC que pueden ir sumándose al videojuego a medida que despliega esta clase de funcionalidades, siempre y cuando esos módulos no tengan por finalidad esencial o exclusiva incorporar mecanismos aleatorios de recompensa al entorno de ese videojuego.
• Azar en la determinación del resultado: la activación de una caja botín comprendida en el ámbito de aplicación de la LRJ, ha de implicar un elemento de aleatoriedad en la obtención de los objetos o recompensas que pueden liberarse tras su apertura. En otros términos, el premio virtual que se obtendrá tras utilizar una caja botín debe ser futuro e incierto y depender, en alguna medida, del azar. En este caso, resulta indiferente que el proceso aleatorio se diseñe con una estructura que simule un juego de azar o que, por el contrario, no se asemeje visualmente a ninguna de las modalidades de juegos de azar existentes hasta la fecha. 
• Premio transferido al participante ganador: la consecuencia de abrir una caja botín es la obtención de un premio evaluable económicamente, y la transferencia o incorporación al patrimonio del participante ganador del mismo. En todo caso, deben existir mecanismos, dentro o fuera del videojuego, que permitan articular un proceso de monetización del objeto o recompensa virtual que desemboque en la conversión efectiva de dicho premio en una moneda de curso legal.

Carece de relevancia si esa recompensa es una mejora de carácter cosmético en el videojuego o una ventaja de carácter competitivo para el jugador que la obtiene.